Pàgina principal

La Xarxa

 Grup de discussió

Publicacions

Cercle-V

 
 

Cercador

 

------------------------

Pàgina principal

------------------------

Enllaços

------------------------

Contacte

 

Bibliografia impresa

Bibliografia definida com no-ficció sobre vampirs publicada en suport paper

 

Jordi Ardanuy

(Actualització: agost de 2012)

 

1. Articles i assaigs dedicats als vampirs i a la seva casuística o que tracten el tema amb certa extensió des d’una perspectiva d’actualitat, històrica, folklòrica, científica o esotèrica.

  • Agències (2003) «Romania prepara el congrés sobre Dràcula». El Periódico,  (29 de març), p. 82.

  • Fernàndez, Carme (1992). «El virus de la ràbia podria ser la causa del vampirisme». Diari de Barcelona. (6 de març), p. 57.

  • Guillamon, Julià (1984). «Pròleg». Carmilla. Barcelona: Laertes. (L’Arca, 6). [1a ed. 1984; 2a ed. 1986; 3a ed. 1990; 4a ed 1993; 5a ed. 1998. [Es fa ressò de les infundades idees de Bourre sobre que el personatge de Carmilla és Bàrbara de Cilly].

  • Olcina Aya, Emili. (2003). «[Introducció]». Dins: El Llit sota la tomba. Antologia de la narrativa de vampirs de Goethe a Scott Fitzgerald, 1797-1927». Barcelona: Laertes, p. 9-31 (L’Arca, 82).

  • Muniente, Àlex. (1997). «Un segle xuclant». Vang al lloro [suplement de La Vanguardia] (22 de maig), p. 8-10.

  • [Pérez i Muñoz, Lluís Miquel] (2012). «Reportem. ¿Vampirs a Venècia?». La Lluna en un cove, núm. 40 (juliol), p. 114-116.

  • Perucho, Joan (1982). «Els vampirs». Dins: Incredulitats i devocions. Barcelona: Edicions 62 [1a ed 1982; 2a ed. 1983; 3a ed. 1991. També a Obres Completes, vol. 5 1990, p. 74-85. Versió catalana del propi Perucho de la homònima publicada en espanyol a Galería de espejos sin fondo l'any 1963].

  • Prat Caros, Joan (1987). «El mite antic i misteriós del vampir». El País Quadern, 6 (261, 27 de setembre.), p.1‑3.

  • Regan, Sally (2010). El llibre dels vampirs. Llegendes, tradicions, misteris, ... Barcelona: Bruixola. 94 p: ill b&n; 26x22,5x2,5 cm. ISBN: 978-84-9906-075-0 [Orientació infantil. Traducció de: The vampire book. Londres: Dorling Kindersley, 2009. Aparició Novembre 2010].

 

2. Articles i assaigs centrats en el Dràcula històric.

  • Andreescu, Stefan (1979). «Dràcula o les etapes del forjament d'una llegenda». L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 38-43.

  • Gascón, Marcel (2010). «Les arrels històriques del mite de Dràcula». El Periòdic d’Andorra (10 de juliol), p. 5.  [Referència a l’exposició del Museu Nacional d’Art de Romania sobre la llegenda de Dràcula. Disponible versió en línia sense format original, consulta 2 d'agost de 2012].

  • Luján, Asun C (1991). «La Mansió de Dràcula: a la recerca d'un vampir entre les restes de 'l'empalador'». Avui (1 de desembre), p.16-17.

  • Sella, Antoni; Ruiz-Domènec, José Enrique [Assessor històric] (2005). «La veritable història de Dràcula». Sàpiens, núm 31 (maig), p 48-52.

  • Petrut, Alina Andreea (2006). «Qui era realment Dràcula?». Eureka, núm. 8 (octubre), p. 16-18.

 

3. Organitzacions dedicades als vampirs

  • Crespo, Martí (2005). «La xarxa catalana». Presència, (7 d'octubre de 2005), p. 35. [Breu referència al web de Cercle V]

  • Mola [Redacció] (2009). Tot sobre els vampirs (2009). Mola [Suplement del Diario de Ibiza] (27 de gener de 2009), p. 5. [Sobre el web de la Societat espanyola d'estudis sobre vampirs CEEV].

 

4. Els vampirs a l’art: literatura, cinematografia i d’altres (no simples ressenyes de pel·lícules en exhibició).

  • Abella, Anna (2005). «Els primers vampirs literaris». Dins: «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 4.

  • Artigas, Mònica (1997). «Vampiròtica». Vang al lloro [suplement de La Vanguardia] (22 de maig), p. 10.

  • Casas, Quim (2005). «Les cares del terror». Dins: «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 6.

  • Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs». El Correo Catalán. (20 de desembre).

  • Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs (II)». El Correo Catalán. (27 de desembre).

  • Comas, Antoni (1968). «Joan Perucho: miralls i vampirs». Assaigs sobre literatura. Barcelona: Tàber, 1968. p. 289-295.

  • Arnau, Carme (1991). «'Les històries naturals', un vampir per terres catalanes». Avui Cultura (6 d'abril), p. 9.

  • Estirado Ruiz, Laura (2005). «Dents llargues que fan denteta. "L'Historiador" imposa la moda gòtica». Dins: «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 4.

  • Fecé Gómez, Josep Lluís (1992). «El Cinema vampir: anàlisi d'’El conde Drácula’, de Jesús Franco, i ‘Vampyr-Cuadecuc’, de Pere Portabella». Cinematògraf , 1, p. 275-286.

  • Genovart, Gabriel (1997). «Germans del somni. Dràcula i els castells del Dimoni (1a. part)». Arc, vol 4, p. 24-31. [Interpretació del mite de Dràcula segons la literatura i el cinema]. Disponible en línia [Consulta 3 de juliol de 2011].

  • Genovart, Gabriel (1998). «Germans del somni. Dràcula i els castells del Dimoni (2a. part)». Arc, vol 6, p. 38-43. Disponible en línia [Consulta 3 de juliol de 2011].

  • Gil, Emili. (2003). «Introducció. Breu recorregut per la narrativa de vampirs». Carmilla. València: Brosquil, p. 7-34 (Clàssics Terror, 2).

  • Gil, Emili  (2010). «Bram Stoker: a l'ombra de Dràcula». La Lluna en un Cove, núm. 22, p. 41-59. ISSN: 1889-0997.

  • Gregori Soldevilla, Carme  (2006). [Vampirs ... en el repertori caldersià]. Dins: Pere Calders, tòpics i subversions de la tradició fantàstica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 130-134- ISBN: 978-84-8415-803-5.

  • Guarner, José Luis (1979). «Dràcula cada nit». L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 44-45. ISSN: 0210-0150.

  • Guillamon, Julià (1984). «Quan els vampirs parlen en català». Serra d'Or. Any XXVI, Núm. 292 (gener), p. 21-23. ISSN: 0037-2501. [Sobre Joan Perucho].

  • Guillamon, Julià (1984?). «Literatura i vampirisme: 'Les històries naturals' de Joan Perucho». Barcelona: Universitat de Barcelona. [Tesina de llicenciatura].

  • Guillamon, Julià (1989). Joan Perucho i la literatura fantàstica. Barcelona: Edicions 62. (Llibres a l'abast; 242). [La temàtica vampiresca amb motiu de 'Les històries naturals', el cinema fantàstic (Hammer), la relació amb la cultura "pop" dels cinquanta i seixanta].

  • Jiménez, Susana (2005). «La gestació d'un vampir». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 2-3.

  • Martínez-Gil, Víctor (2004). «Tractats de vampirologia». Els altres mons de la literatura catalana. Barcelona: Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg. p. 205-207.

  • Mateo, David (2011). «Pròleg». A Criatures d'ultratomba. Contes de vampirs del segle XIX. Antologia i pròleg de David Mateo. València: Tàndem edicions, p. 5-11. (Toma oberta; 1). ISBN: 978-84-8131-939-2. [Informació sobre novel·la gòtica i de vampirs].

  • Nadal, Marta (1985). «'Luvowski o la desraó': la raó d’una trilogia». Serra d'Or, 312 (setembre), p. 11-12. ISSN: 0037-2501. [Estudi de la novel·la 'Lukowski o la desraó' de  Jaume Cabré].

  • Nicolàs, Marisa (1992). «Dràcula, príncep dels vampirs». Revista del Centre de Lectura de Reus, 5a època, núm. 41, cinquena època (febrer), p. 5-7. ISSN: 2013-8989. Disponible en línia [Consulta 14 de novembre de 2010].

  • Nolla, Jaume (2004). «Aquest estiu. Literatura». Avui. (27 d’agost), p. E2.

  • Pagès Jordà, Vicenç (2003). «Un nou cànon del vampirisme». Caràcters. 2a època,, núm. 24 (juny), p. 34. ISSN: 1132-7820. [Reivindicació sobre Emili Olcina com especialista en literatura de temàtica literària sobre de vampirs].

  • Porter Moix, Miquel (1993). «El "Dràcula" de Francis Ford Coppla». Serra d'Or, 399 (març), p. 68. ISSN: 0037-2501.

  • Roig, Sebastià (2006). «Els petons letals del vampir». A Els malsons dels nostres avis. El terror i el fantàstic a Catalunya (1900-1936). Barcelona: Dux, p. 95-115.

  • Salva, Bernat (1993). «Vampiritzats per Coppola. Petons des dels Càrpats». Avui (3 de gener) p. 4-7.

  • Sampol, Gabriel de la S. T. (1997). «La teologia de la sang en les històries de vampirs». Lletra de Canvi, núm. 43 (Segon Trimestre), p. 34-37. ISSN 0211-3325. Disponible en línia.

  • Sampol, Gabriel de la S. T. (2002). «Els nous vampirs». Retxes, núm 15, p. 46-47. Disponible en línia.

  • Siendones, Segi (2012). «Stoker surt del taüt. Dues empreses espanyoles treballen en material inèdit sobre 'Dràcula'». La Vanguardia, (10 de gener), p. 28. Disponible en línia.

  • Suárez Fernández, José Carlos (2002). «Dràcula: mite bàsic del cinema de terror». Mites i llegendes de Maria Bargalló i Joana Zaragoza (eds.). Tarragona: Cossetània edicions (Antines, 4), p. 171 - 207. [Basat en una tesi de grau (tesina de llicenciatura).

  • Vendrell, Ramon (1997). «Dràcula, de Frigo». Vang al lloro [suplement de La Vanguardia] (22 de maig), p. 9.

  • Vendrell, Ramon (2005). «Vampirisme pop». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 5.

5. Articles i d'altres escrits centrats en Bram Stoker

  • Ayén, Xavi (2012). «Bram Stoker, l'immortal». La Vanguardia (21 d'abril), p. 36-37.

  • Wilkinson, John William (2012). «Dràcula no va morir al «Titanic». Diners. La Vanguardia (22 d'abril), p. 17. [Informació biogràfica sobre Bram Stoker].

 

6. Ressenyes i entrevistes literàries, de teatre, opera i musicals.

  • Agut, Joan (2003). «Xucladors de sang». Avui Cultura, (15 de maig), p. 11. [Sobre: Emili Olcina (ed). El llit sota la tomba. Antologia de la narrativa de vampirs, de Goethe a Scott Fitzerald, 1797-1927. Barcelona: Laertes, 2003]. Disponible en línia [Consulta 14 de novembre de 2010].

  • Alexandre, Victor; González Ledesma, Francisco (2009). «Francisco González Ledesma: "La passió amorosa és la més cruel i absorbent perquè implica la desaparició de l'altre"». Benzina, 40 (Novembre), p. 29-33. Disponible en línia [Consulta 3 de juliol de 2011].

  • Alsina, Alba (2000). «Perversions vampíriques». Avui Cultura, (28 de setembre), p. 12. [Sobre: Anne Rice. Pandora. Noves històries de vampirs. Barcelona: Edicions 62, 2000].

  • Arnau, Carme (1991). «'Les històries naturals', un vampir per terres catalanes». Avui Cultura (6 d'abril), p. 9.

  • Canyada, Xavier (1990). «Les Aventures d'un vampir una mica especial». Avui Cultura (29 de desembre), p. 10. [Sobre: Carlos Puerto. Els vampirs ataquen de nit. Barcelona: Timun Mas, 1990].

  • Cid, Josep Sebastià (1989). «La Ironia i la poètica dels vampirs». Avui Diumenge,  (9 de juliol), p. 24. [Sobre: Julià Guillamon. Joan Perucho i la literatura fantàstica. Barcelona: Edicions 62, 1989 (Llibres a l'abast, 244)].

  • EFE. «Metros estrena «Sangpura» al Teatre Lliure». El Punt, 11 d'octubre de 2005.

  • Europa Press. «El coreògraf Ramon Oller estrena 'Sangpura' en el Fabià Puigserver, una història de vampirs». «www.vilaweb.com», 11 d'octubre de 2002.

  • Ibañez, Ma Eugenia. «‘L’historiador’ irromp amb els ingredients d’un ‘best-seller’». El Periódico de Catalunya (24 d'agost de 2005), p. 44.

  • Manent, Albert (1962). «Novel·la : 'Les històries naturals', de Joan Perucho». Serra d'Or, Any IV, 2a època, núm. 4 (abril), p. 46. ISSN: 0037-2501.

  • Molist, Pep (2008). «Amor amb un vampir». El País. Quadern, núm. 1.282 (20 de novembre), p. 5. [Sobre l'obra Crepuscle d'Stephenie Meyer]. Disponible en línia [Consulta 14 de novembre de 2010].

  • Pons Tortella, Pere Antoni (2011). «L'il·lustrat contra el vampir. Joan Perucho, recuperat». Diari de Balears. L'Espira, 495 (5 de març), p. 25. Disponible en línia [Consulta 3 de juliol de 2011].

  • Tobar, Felip (2002). «Nou Flanagan nou». El Temps,  núm. 937 (28 de maig), p. 113. [Sobre: Andreu Martín; Jaume Ribera. Els vampirs no creuen en Flanagans. Barcelona: Columna Edicions, S.A. (Col·leció jove, 177)].

  • Tomàs, Anna. «Desig de Sang». Avui Cultura (8 de febrer), p. 14. [Sobre «La mirada del vampir» de Vicenç Villatoro].

  • Torres, Maria (2002). «Deliris de vampirisme». El Periódico de Catalunya, (8 de novembre), p. 22. [Sobre Andreu Martín. Corpus delicti. Barcelona: Planeta, 2002, que te la forma del diari personal de John George High].

  • Trigo, Xulio Ricardo (2010). «Fred Vargas, 'Un lloc incert'». Serra d'Or, 605 (maig), p. 72-73.

  • Vilà Folch, Joaquim (1986). «'El vampir' de Heinrich August Marschner». Serra d'Or, Any XXVIII, núm. 316 (gener), p. 73. ISSN: 0037-2501. [Barcelona, Cicle Internacional de Teatre, Memorial Xavier Regàs, Teatre Romea. 1985, 5 de novembre].

 

7. Orats i assassins

  • Jordi Mata; José Enrique Ruiz-Domènec [assessor] (2009). «La vampira dels Càrpats». Sàpiens, núm. 83 (setembre): 34-37.

 

8. Llibres d'orientació infantil i/o juvenil

  • Mallam, John (2010). Monstermania, tot el que necessites saber sobre fantasmes, homes llop, vampirs i bruixes. Barcelona: La Galera. (Àlbums il·lustrats,  70). 128 p. ISBN: 978-84-246-3582-4. [Infantil. Traducció de l'anglès d'Armand Carabén. És una compilació de 4 llibrets de John Mallam. En concret el dedicat a vampirs és Monster Mania: Vampires. Londres: QED Publishing, juny de 2010. ISBN: 978-1-59566-749-6]

  • Regan, Sally (2010). El llibre dels vampirs. Llegendes, tradicions, misteris, ... Barcelona: Bruixola. 94 p: ill b&n; 26x22,5x2,5 cm. ISBN: 978-84-9906-075-0 [Orientació infantil. Traducció de: The vampire book. Londres: Dorling Kindersley, 2009. Aparició Novembre 2010].

 

 

....................................................................

Inici | Mapa del web | Informació legal  | Requisits tècnics

 

©  Cercle V