Revista de Folklore

 

ISSN: 2014-2846

 

Número/Issue 55

Arxiu de la revista/Journal archive

   

 

Número 55, setembre de 2019


 

La qüestió dels simiots: fonts documentals i anàlisi de la llegenda

Jordi Ardanuy

 

 

 

Resum: Aquest extens article revisa de manera sistemàtica els documents significatius sobre la llegenda dels simiots,sense oblidar les contribucions contemporànies. L'anàlisi dels elements implicats suggereix una nova cronologia pel que fa a la l'aparició d'aquests éssers en l'imaginari popular.

 

Abstract: This extensive paper reviews systematically the significant documents on the legend of the simiots, not forgetting contemporary contributions. The analysis of the elements involved suggests a new chronology regarding the apparition of these beings in the popular imaginary


Descriptors: simiots, homes-simis, criptocànids, Santa tomba, Arles, La Roca de l'Albera, Sant Andreu de Sureda, Santa Pau, Catalunya
Keywords: simiots, ape-like creatures, cryptocanids, Holy tomb, Arles, La Roca de l'Albera, Sant Andreu de Sureda, Santa Pau, Catalonia
 

Referències / References:

Acta Sanctorum (1781). Julii. Tomus septimus. Antuerpiae [Ansvers]: Iacobum du Moulin.

Ramon d’Abadal i de Vinyals (1963). «L’Abat Garí de Cuixà». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 3-4, p. 74-75.

Jean Abélanet (2008). Lieux et légendes du Roussillon et des Pyrénées catalanes. Canet: Trabucaire.

Joan Amades (1927). «Essers fantàstics». Butlletí de dialectologia catalana, núm. 15, p. 1-80.

Joan Amades (1935). Les Diades populars. Vol. II. Barcelona: Barcino.

Joan Amades (1949). El Pirineu. Tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera.

Joan Amades (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística. Vol I. Barcelona: Selecta.

Joan Amades (1953). Costumari català. El curs de l’any. Barcelona: Salvat.

Joan Amades (1958). «El hombre de las nieves pirenaico». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. 14, núm. 3, p. 294-305.

Arnaud Andreu (2011). «Origines de la “rodella”: les révélations de Robert Bosch». L’Indépendant [en línia]. 29 de juliol. <https://www.lindependant.fr/2011/07/29/origines-de-la-rodella-les-revelations-de-robert-bosch,46292.php>. Consulta: 25 de novembre de 2018.

Joan Baptista Anyes (1987). Obra Catalana. Max Canher (editor). Barcelona: Curial. (Autors catalans antics, 4).

Miguel G. Aracil (1993). Viaje por la Catalunya màgica y misteriosa. Barcelona: Protusa.

Miguel G. Aracil (1997). «’Simiot’. El hombre-mono de los PIrineos». Más Allá, núm. 105 (novembre), p. 90-93.

Joan Badia Homs (1990). «Sant Pere d’Albanyà». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia catalana, vol IX, p. 395-401.

Martin Batlle (2001). «La Tradition de la Rodella de Montbolo. Entretient avec Gilles Borrat sur les origines supposés et les explications symboliques». A: Mas de la Balma [en línia]. <http://www.masdelabalma.fr/rodella/magi.htm». Consulta: 25 de novembre de 2018.

Joan Becat; Ramon Gual. «Imatges, testimoniatges i elements d’anàlisi de l’aiguat del 40 a la Catalunya Nord». A: J. Becat; G. Soutadé. «L’aiguat del 40. Inundacions catastròfiques i polítiques de prevenció a la Mediterrània nord-occidental. Actes del congrés de Vernet: Les inundacions d’octubre de 1940 a Catalunya: 50 anys després, 18-20 d’octubre de 1990». Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 11-40.

D. Beysens; M. Musellic; J. P. Ferrari; A. Junca (2001). «Water production in an ancient sarcophagus at Arles-sur-Tech (France)». Atmospheric Research, vol. 57, núm. 3, p. 201-212.

«Baboon» (2007?). A: AWF.org [en línia]. African Wildlife Foundation <http://www.awf.org/content/wildlife/detail/baboon>. Consulta: 30 de juliol de 2018.

Fernand Benoit (1954). Sarcophages paléochrétiens d’Arles et de Marseille. Paris: Centre National de la Recherche Scientifique. (Supplément à Gallia, 5).

Dominique Blanc (1979). Récits et contes populaires de Catalogne. 1. Dans le Vallespir. Arri arri bourriquet dema irem a Ceret. Paris : Gallimard.

Marie Jeanne Bonhomme (1995). «Mythologie, hagiographie et historie». A: L’eau de la Sainte Tombe: Mythe et realité. Actes du Colloque du 25 Février 1995. Arles: Société de Mythologie Française. Section Pyrénées, p. 8-26.

Pierre Bonnassie (1979). Catalunya mil anys enrera. (Segles X-XI). I. Economia i societat pre-feudal. Barcelona: Edicions 62. (Estudis i documents, 31).

Antonio Borrelli (2003). «Santi Abdon e Sennen Martiri». Santi, beati e testimoni [en línia]. <http://www.santiebeati.it/dettaglio/90207>. Consulta: 30 de juliol de 2018.

Robert Bosch (1995). «Saint tombe: Où en est le dossier scientifique?». A: L’eau de la Sainte Tombe: Mythe et realité. Actes du Colloque du 25 Février 1995. Arles: Société de Mythologie Française. Section Pyrénées, p.116-124.

Enric Carreras Vigorós (2004). «Les referències de Cadaqués i del cap de Creus segons la Marca Hispànica». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 37, p. 63-83.

Esteve Caseponce (1903). «Les corps saints d’Arles à Ceret». Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon, núm. 3, p. 320-325.

Francesc Caula (1930). Les Parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Berguedà i Sant Joan de les Fonts. (Notes històriques). Sant Joan les Fonts: Pere Aubert, Impressor. Existeix una edició facsímil publicada el 1981 per la Diputació de Girona.

Francesc Caula Vegas (1953). Tradicions devotes. Olot. (Biblioteca olotina; 42).

Horace Chauvet (1899). Folk-lore catalan. Légendes du Roussillon. Paris : J. Maisonneuve.

Pere Clotas (inductor) (1428). Processus translationis SS. Abdon et Sennen. Manuscrit. Barcelona.

Joan Coromines (1977). «Prefaci». Dins: Vides de sants rosselloneses (1977). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, vol I, p. IX-XXII.

Joan Coromines (1987). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum VII. Barcelona; Curial edicions catalanes.

Joan Coromines (1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum IX. Barcelona; Curial edicions catalanes.

Adolphe Crastre (1910). Histoire du martyre des saints Abdon et Sennen de leurs reliques, de leurs miracles, de leur culte et de l’eau miraculeuse du sarcophage. Perpinyà: Impremta Joseph Payret.

Adolphe Crastre (1932). Histoire du martyre des saints Abdon et Sennen de leurs reliques, de leurs miracles, de leur culte et de l’eau miraculeuse du sarcophage. Els Banys d’Arles: el 1932 Impremta Xatard.

Georges Charpk; Henry Broch (2004). Fes-te bruixot, fes-te savi. Lleida: Pagès editors. Edició original: Devenez sorciers, devenez savants. Paris: Éditions Odile Jacob, 2002.

Antonio Vicente Domenec (1602). Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña compuesta por el R.P.F. Antonio Vicente Domenec Theologo, y Predicador de la Orden del Padre Santo Domingo, Catalán de nacion, natural de San Gabriel de Grions en el Obispado de Gerona, y hijo de habito del convento de Santa Catherina martyr de Barcelona. Barcelona: Emprenta de Gabriel Graells y Giraldo Dotil.

Marcel Durliat; Pere Ponsich (1993). «Sant Andreu de Sureda [Façana de ponent]». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia catalana, vol XIV, p. 352-353..

Emile Esperandieu (1936). «Répertoire archéologique du départament des Pyrénées-Orientales. Période Galio-Romaine. Montpeller: Imprimerie de la Manufacture de la Charité.

R. Miquel Planes (ed.) (1908). Les Faules d’Isop: text català y gravats reproduhits de dues edicions gòtiques del segle XVI (Barcelona, 1550? y 1576) afegida una noticia preliminar per R. Miquel y Planas. Barcelona: Fidel Giro.

Jean-Pierre Ferrari (1995). «La Sainte Tombe. Temoignage sur ce qui s’est passé a Arles-sur-Tech despuis l’Emission ‘Mystere’ du 8 juillet 1992». A: L’eau de la Sainte Tombe: Mythe et realité. Actes du Colloque du 25 Février 1995. Arles: Société de Mythologie Française. Section Pyrénées, p.126-136.

Anthony Fitzherbert (1989). A coffin of clear water- Devon: Arthur H. Stockwell LTD, 1989. Existeix una traducció al francès: L’eau vive de la Sainte Tombe. Perpinyà: L’Imprimerie Catalane, 1999.

Arnau Folch (2018a). «Simiots (I)». A: Llegendàrium [en línia]. Accessible a: <http://www.llegendesdecatalunya.cat/simiots-i-la-llegenda-de-la-salvatgia>. Consulta: 30 de juliol de 2018.

Arnau Folch (2018b). «Simiots (II). D’homes i bèsties». A: Llegendàrium [en línia]. Accessible a: <http://www.llegendesdecatalunya.cat/simiots-ii-dhomes-i-besties>. Consulta: 30 de juliol de 2018.

Arnau Folch (2018c). «Simiots (III i final). La crida del bosc». A: Llegendàrium [en línia]. Accessible a: <http://www.llegendesdecatalunya.cat/simiots-iii-i-final-la-crida-del-bosc/>. Consulta: 30 de juliol de 2018.

Miquel Àngel Fumanal; Albert Reixach (2011). Santa Pau, paisatge amb història. Santa Pau: Ajuntament de Santa Pau.

Miquel Àngel Fumanal Pagès; Albert Planas Serra; Albert Reixach Sala (2008). «La pagesia santapauenca al llarg del temps». Croscat. La revista de Santa Pau, n. 10, p. 32-40.

Martí Gelabertó Vilagran (2003). La palabra del predicador. Contrarreforma y superstición en Cataluña (siglos XVII-XVIII). [Tesi doctoral]. Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’història moderna y contemporània.

Martí Gelabertó Vilagran (2011). «Bestiario popular y tempestades. La aculturación religiosa del folklore mitológico en Cataluña». Revista de Folklore, núm. 358, p. 4-15.

Emili Gil (2010). «El simiots del Pirineu ¿llegenda o realitat?». La lluna en un cove, núm. 13, p. 15-33.

[Joseph] Giralt (1900). «Notice historique sur les communes de Ayguatebia, Bailleu, Caudres, Sansa et Oreilla». Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 41, p. 269, 312.

Ramon Grabolosa (1970). Santa Pau i la seva baronia. Barcelona: Montblanc. (Biblioteca excursionista, núm. 11. Col·lecció de monografies locals).

Jan Grau (2014). «Arles de Tec, aigua miraculosa i terra de simiots (II)». El Muntanyenc. La revista cultural del CMSC [en línia]. <http://www.elmuntanyenc.cat/arles-de-tec-aigua-miraculosa-i-terra-de-simiots-ii>. Consulta: 25 de novembre de 2018.

Claude Lecouteux (1996). Fantômes et revenants au Moyen-Age. 2a ed. Paris: Imago.

Claude Lecouteux (1999). Demonios y genios comarcales en la Edad Media. Palma de Mallorca: José J. de Olañeta.

Miquel Llot (1591). Libre de la translatiu dels invencibles y gloriosos martyrs de Jesuchrist SS. Abdon y Sennen, y de la Miraculosa aygua de la sancta tumba del monestir de sant Benet en la vila de de Arles en lo Comptat de Rosselló. Perpinyà: Casa de Samsó Arbús.

Pierre de Marca (1688). «Narratio de translatione reliquiarum sanctorum Abdon et Sennen as monastereium Arulense» A: Marca hispanica sive limes hispanicus, hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis, & circumjacentium populorum. Paris: Apud Franciscum Muguet, col. 1449-1453.

Francisco Marès. Historia y miracles de Nostra Senyora de Nuria. Barcelona: Estampa de Antoni Lacavalleria.

Olivier de Marliave (1987). Trésor de la mythologie pyrénéenne. Tolosa: Association E.S.P.E.R. Existeixen dues edicions posteriors dels any 1996 i 2005 a càrrec d’Editions Sud Ouest, de Bordeus.

Olivier de Marliave; Jean-Claude Pertuzeì (il·lustrador) (1990). Pantheìon pyreìneìen. Portèth de Garona: LoubatieÌres.

Prosper Mérimée (1835). Notes d’un voyage dans le Midi de la France. Paris: Librairie de Fournier.

Eulàlia Miralles (2017). «The enigmatic mountain: Canigou’s black lake and its demonic beings». A: Barry Taylor; Alejandro Coroleu (eds.). Brief Forms in Medieval and Renaissance Hispanic Literature. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing, p. 100-113.

Joan Molinas Figueras (1996). «Hagiografía y mentalidad popular en la pintura tardogótica barcelonesa (1450-1500)». Locus Amoenus, núm. 2, p. 125-139.

Joan Molinas Figueras (1997). «la ilustración de leyendas autóctonas: el santo y el territorio». Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, núm. 70, p. 5-24.

J. Muntaner Bartra (2016). «La roda d’Aiguatèbia (les garrotxes de conflent) probable record de les pestes medievals». Gimbernat, núm. 65, p. 55-62.

Anne-Laure Napoléone (2003). «L’équipement domestique dans l’architecture civile médiévale». A: Maurice Scellès (ed.). La maison au Moyen Âge dans le midi de la France: actes des journées d’étude de Toulouse, 19 - 20 mai. Tolosa: Société archéologique du Midi de la France. (Mémoires de la Société Archéologique du Midi de la France. Fora de sèrie).

Jean-Louis Olive (1995). «Simiots, semiot et somiots, nouvelle approche du mythe fondateur d’Arles-sur-tech». A: L’eau de la Sainte Tombe: Mythe et realité. Actes du Colloque du 25 Février 1995. Arles: Société de Mythologie Française. Section Pyrénées, p. 35-80.

J. L. Olive (2002). «Saint Gaudérique et la pluie en Pyrénées catalanes: de la fertilité aux grandes inondations». A: E. Katz Esther (ed.); A. Lammel A. (ed.); M. Goloubinoff (ed.). Entre ciel et terre : climat et sociétés. Paris: Ibis Press, p. 391-415.

H G. Perard (1961). «Sarcophage d’Arles-Sur-Tech. Rapport tecinique». La Houille Blanche, núm. 6, p. 874-881.

Pere Ponsich (1955). «Les origines de l’abbaye d’Arles». Études roussillonnaises, vol IV, núm. 1-2, 1954-1955, p. 69-99.

Pere Ponsich (1996). «Santa Maria d’Arles». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia catalana, vol XXV, p. 67-69, 73-79, 82-83.

Jeroni Pujades (1829). Crónica universal del principado de cataluña escrita a principios del siglo XVIII por Gerónimo Pujades, doctor en derechos, natural de barcelona, y catedrático de su universidad literaria. Segunda parte que el autor dejó inédita, y se publica con real licencia. Vol. 5. Barcelona: Imprenta de Josep Torner.

Gaietà Rahola Escofet; Josep Rahola Sastre (1976). La marina mercant de Cadaqués. Girona: Dalmau Pla. [Existeix una nova edició de Joventut del 2005].

Ray [pseud.] (2008). «El simiots». A: El Foro ACB [en línia]. <http://foros.acb.com/viewtopic.php?p=11979489#p11979489>. Consulta: 25 de novembre de 2018]. [Es tracta de la reproducció d’un text anterior, probablement de la xarxa, de procedència desconeguda].

Àngel Rodríguez Vilagran (2015). «La Santa Tomba d’Arles». El Senyal, núm. 160, juliol, p. 24.

Guillem Alexandre Reus Planells (2011). «Els dos retaules barrocs dedicats a Sant Abdón i Sant Senén». A: Santiago Cortés Forteza; Gabriel Pieras Salom; Maria Payeras Crespí; M. Magdalena Payeras Capellà; Miquel Pieras Villalonga; Francesc Lladó i Rotger (dir.). XII Jornades d’Estudis Locals: Inca, 25 i 26 de novembre de 2011. Inca: Ajuntament d’Inca, 2012, p. 135-156.

Jean Ribes (1980-1984). Haut et Moyen Vallespir au fil du temps. 4 vols. Perpinyà: Castillet.

Olivier Rimbault (2012). «Les lamelles de plomb gravées d’Amélie-les-Bains-Palalda (66110), inscrites *L-97 (R.I.G.): un cas d’école pour l’étude des langues rares de l’Antiquité». A: M. Courrént; Ghislaine Jay-Robert; Thierry Eloi (eds.). Transports. Mélanges offerts à Joël Thomas. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 187-211. (Collection Études].

Olivier Rimbault (2014). Démons et Merveilles du Canigou. Historiographie et interprétation du legéndaire catalan. Ribesaltes: Les Presses Littéraires. (Collection Savoir(s) et connaissance).

Josefina Roma (1997). «La fauna espiritual en las leyendas locales del Pirineo oriental». A: Ma. Luisa Amal; Javier Giralt Actas del I Encuentro “Villa de Benasque” sobre Lenguas y Culturas Pirenaicas. Benasque (Huesca), 16-20 de septiembre de 1996. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p 151-165. (Colección Actas 46).

Miguel Seguí. (1993). «Los escurridizos yetis del Pirineo». Año Cero, núm. 40, (novembre), p. 28.

R. Serra Pagés (1927). «Simiots». Tresor dels Avis. Revista d’etnografia, mitologia i folklore de Catalunya i Balears, any VI, núm. 11 (novembre), p. 81-87.

José Sistac Zanuy (1948). Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén. Barcelona: Gráficas Ramón Sopena.

Josep Tolrà de Bordas (1869). Histoire du martyre des saints Abdon et Sennen, de leurs reliques, de leurs miracles et de leur culte. Perpinyà: Latrobe. Reeditat el 1890 a París per la Société générale de librairie catholique.

Marie Vallespir (1972). Le mystère de la Sainte Tombe. Toulouse: Le Meridien; La Croix du Midi.

Pierre Vidal. Guide historique et pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales. 2a ed. Perpignan: Alté & Fau, successeurs. La primera edició és de 1872.

Vides de sants rosselloneses (1977). Text català del segle XIII establert, comentat i glossat per la Dra. Ch. S. M. Kniazzeh de la University of Chicago i pel Dr. E J. Neugaard, professor a la University of South Florida, amb prefaci i aportacions de Joan Coromines. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. 3 vols.

Joaquín Yarza (1985). «La imatge del bisbe en el gòtic català». A: Jaume Barrachina (ed.). Thesaurus. L’Art als Bisbats de Catalunya 1000/1800. [Exposició, 23 de desembre de 1985 fins al 2 de març de 1986] Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, p. 119-136.

Joaquín Yarza Luaces. «Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén». Terme, núm 9 (novembre), p. 26-36.



 

Baixar-lo/Download PDF   

 

pàg. 2-111

 

   

Imprimir

Índex Upir

Pàgina inicial